Publicador de continguts

Sin título, 2019-2024 · Marcelo Viquez


Imagen_/documents/39170/14879713/IMG_9570.jpg/61806b77-c88b-26a7-580f-df5df7cb2a1b?t=1707828666809

A l’Aljub del Casal Solleric es presenta la instal·lació Sin título, 2019-2024, de l’artista uruguaià establert a Mallorca Marcelo Viquez. Es tracta d’una instal·lació performativa que s’activarà i completarà amb la intervenció dels visitants que, sense tenir plena consciència de la seva participació, no descobriran l’envergadura de l’obra fins a assolir l’última sala del recorregut a través d’aquest singular espai expositiu. Una tela blanca disposada sobre el terra recorre tot l’itinerari i serà trepitjada i embrutada per les persones que visitin la mostra. A l’extrem final de la tela es troba un pal trencat, cosa que permet intuir que es tractava d’una bandera (formalment una bandera es defineix com una peça de roba, comunament de forma rectangular, que s’assegura per un dels costats a un pal o una drissa).

La càrrega simbòlica de certs elements és indubtable. La bandera, una manera senzilla d’expressar una idea complexa, és un emblema poderós que identifica la nació amb un símbol i té un fort component emocional. La bandera representa una col·lectivitat i té a veure amb la identitat, i quan aquesta està en perill es recolza sobre la bandera.

Els conflictes són inherents a la història de la humanitat i precisament en aquests moments diverses guerres terribles conviuen de llarg a llarg del nostre món.Tot i que el germen d’aquest projecte de gran importància conceptual data d’alguns anys enrere –es va originar durant un viatge a Mèxic de l’artista–, no s’havia duit a terme fins ara, però lamentablement és vàlid per a contexts sociopolítics, moments i geografies diferents. Un assumpte, el de les banderes, en què Viquez ja havia parat atenció en certa manera en una altra de les seves obres: les “cortines-banderes”. 

 


 

L’art és un mitjà per a qüestionar i desafiar les interpretacions establertes dels símbols lligats tant als conflictes com a la pau; les banderes tenen poder per a unir, però també per a dividir. La representació de la bandera blanca –que és la que s’enarbora en desig de parlament o rendició– essent trepitjada, genera una confrontació directa amb les nostres percepcions més arrelades, incitant-nos a reflexionar en profunditat sobre el significat d’aquests emblemes. L’ambigüitat de l’obra, la dualitat que es manifesta, planteja preguntes sobre la veritable naturalesa de la bandera blanca, convidant a participar en un diàleg, cosa que permet que diverses perspectives s’entrellacin i enriqueixin la comprensió general.

 


 

Si ens hi fixam bé, durant el recorregut trobarem també en una de les parets de l’espai un petit dibuix, com si l’hagués fet algú que hi hagués passat. Unes paraules s’hi creuen entre si compartint algunes lletres: “dualitat”, “símbol”, “tèxtil”, “drets” i “trepitjat”, com en el joc de l’Scrabble. Són les paraules clau, els conceptes sobre els quals reflexiona l’artista i convida a aprofundir-hi.

Com planteja l’artista, la bandera blanca “és una crida a la rendició o, per contra, un recordatori inherent a la pau?”. Evidentment, aquesta obra no ens suggerirà a tots remetre a les mateixes premisses, cosa que certament enriqueix la proposta. El diàleg és una eina valuosa per a abordar les complexitats inherents a aquests temes importants. En servir com a catalitzador d’exploració col·lectiva, l’obra no es limita a una expressió visual; es converteix en un vehicle per a la revaluació de les nostres idees preconcebudes sobre conceptes fonamentals com la pau o la resistència.

 


 

Marcelo Viquez (Montevideo, 1971) resideix a Mallorca des de fa més de dues dècades. La seva pràctica artística inclou diferents mitjans: el dibuix, l’escultura, la instal·lació, la pintura, el vídeo, la fotografia i la música. Amb una percepció de la realitat molt personal, se serveix de la seva pròpia biografia, de les seves passions, experiències o neguits, per a fer un retrat crític de la societat que l’envolta, però ho fa des de l’humor i amb ironia. Utilitza sovint en els seus dibuixos i pintures el missatge escrit com a part del llenguatge visual. Per a les seves escultures s’apropia, manipula i descontextualitza objectes quotidians i juga amb l’escala i els antagonismes, dotant així de capes més profundes de significat les seves composicions que ens atrauen i inquieten. Arribar al fons del que proposen no sempre és una tasca fàcil, ja que les claus de les seves obres no són sempre òbvies.


Marcelo Viquez. Sin título, 2019-2024
Aljub / Casal Solleric
20 gener - 17 març 2024
Comissariat: Helena Juncosa 

Duració:

Des del 20 de gener de 2024fins el 17 de març de 2024

Dies: Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres, Dissabte, Diumenge
Localitat: Palma
Lloc de celebració:

Aljub / Casal Solleric

Preu: Gratuït

Galeria Multimèdia

Data darrera modificació: 13 de febrer de 2024